MALFORMACIÓ DE CHIARI
- acalvetc
- May 7
- 3 min de lectura
Actualitzat: May 10
🧠 Una malformació al cervell
La síndrome de Chiari és una malformació congènita o adquirida en què una part del cervell, les amígdales cerebel·loses, es desplacen cap avall, entrant dins del canal espinal. Això pot provocar compressió sobre la medul·la espinal i dificultar la circulació del líquid cefaloraquidi.
📏 Per què es parla de “mil·límetres”?
El descens d’aquestes estructures es mesura en mil·límetres (mm). A partir dels 5 mm es considera significatiu, però no només importen els mm: també compten els símptomes i les alteracions observades a les proves d’imatge com la ressonància magnètica.
📏 Tipus de malformació de Chiari
Hi ha diversos tipus, sent els més comuns:
Chiari tipus I: És el més freqüent i, generalment, es diagnostica a l’adolescència o l’edat adulta. Pot ser asimptomàtic o provocar símptomes com cefalees, marejos, problemes d’equilibri i debilitat a les extremitats.
Chiari tipus II: Està associat amb l’espina bífida mielomeningocele i es diagnostica a la infància.
Chiari tipus III: És més greu i es caracteritza per l’herniació d’estructures cerebrals cap a la mèdul·la espinal.
Chiari tipus IV: És extremadament rar i es relaciona amb una hipoplàsia severa del cerebel.
Símptomes més comuns
Cefalees, especialment en tossir, riure o fer esforços.
Marejos o vertigen.
Problemes d’equilibri i coordinació.
Dolor al coll i a la part superior de l’esquena.
Problemes de visió o sensibilitat a les extremitats.
Zumbits a les orelles (tinnitus).
Dificultats per empassar o parlar.
Diagnòstic i tractament
El diagnòstic habitualment es fa mitjançant una ressonància magnètica (RM) del cervell i la mèdul·la espinal.
Tractament craniosacral per a la síndrome de Chiari en el Tipus I
És important tenir en compte que la teràpia craneosacral no pot corregir la malformació estructural del cervell o de la medul·la espinal, però pot ajudar a gestionar els símptomes i a millorar el benestar general.
La teràpia craniosacral és una tècnica suau i profunda que treballa sobre el sistema craniosacral, format pel cervell, la medul·la espinal, les meninges i el líquid cefaloraquidi. Justament els elements que poden estar afectats en la síndrome de Chiari.
🎯 Objectius del tractament:
Millorar la mobilitat dels teixits: alliberar tensions a les membranes i estructures que envolten el cervell i la medul·la espinal.
Afavorir el flux del líquid cefaloraquidi: reduint possibles estancaments o pressions que poden empitjorar els símptomes.
Regular el sistema nerviós autònom: disminuint ansietat, bruxisme, insomni o sobrecàrrega emocional.
Reduir els símptomes: com ara mal de cap, rigidesa cervical, vertigen o sensació de pressió interna.
En casos més severs, pot requerir-se una cirurgia de descompressió, que consisteix a ampliar el foramen magne per alleujar la pressió sobre el cervell i la mèdul·la.
Què pot fer a casa una persona amb Chiari tipus I?
🧘♀️ 1. Respiració conscient (diafragmàtica)
Fer respiracions lentes, amples i suaus pot ajudar a:
Calmar el sistema nerviós,
Reduir la tensió cervical i cranial,
Millorar el moviment del líquid cefaloraquidi.
Com fer-ho:
Estira’t o seu còmodament.
Posa una mà al pit i una a la panxa.
Inspira pel nas fent que només s’elevi la panxa.
Expira pel nas o per la boca, lentament.
Fes-ho 5-10 minuts al dia.
2. Postures de descans que alliberen pressió
Adoptar postures de relaxació que afavoreixin el drenatge i la descompressió pot ser molt útil.
Exemples segurs:
Estirat/da de costat amb un coixí entre les cames.
Posició del nen (de ioga), si no genera pressió al cap.
Cames elevades recolzades a la paret.
Evita postures amb el cap molt flexionat cap enrere o exercicis que provoquin molèsties.
Evita postures amb el cap molt flexionat cap enrere o exercicis que provoquin molèsties.
Comments